Bonaventura Carles Aribau

BIOGRAFÍA

Neix a Barcelona el 1798 i mort al 1862. Escriptor, economista i polític. Estudià retòrica i poètica al seminari conciliar, i hidrostàtica, estàtica i física experimental a la Junta de Comerç. El 1815 fundà, amb I. Santpons, Ramon Muns, Miquel Anton Martí, entre d’altres, la Sociedad Filosófica i, dos anys després, publicà el seu primer, i únic, llibre de poemes Ensayos poéticos.

Amb el pare exiliat i la mare malalta, deixà els estudis per per dedicar-se a treballar en el comerç. El 1820 col·laborà en la revolució liberal, durant el trienni constitucional ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, es es conçentra en la literatura i el periodisme i fou un dels fundadors d’El Europeo.

El 1823 inicià la seva carrera política com a secretari de la diputació de Lleida. El revolucionari del 1820 sosté, en El Europeo, que «el legislador ha de prevenir i castigar els abusos de la paraula i de la impremta que poden excitar revoltes i comprometre la seguretat de l’estat». El 1831 es confessà “amant de l’ordre” en una lletra adreçada al general Llauder i el 1843 felicità en vers al general Prim, per la repressió que havia dirigit contra el moviment revolucionari català. Tan allunyat de les actituds revolucionàries com de les moderades.

El 1826, i gràcies a una recomanació de Fèlix Torres i Amat, entrà a treballar a l’empresa de Gaspar de Remisa i es traslladà a Madrid. Durant vint anys es dedicà als negocis privats i al periodisme fins asssolir un gran prestigi. El 1841 treballà per a José de Salamanca com a cap de comptabilitat de l’empresa, el 1847, quan José de Salamanca esdevingué ministre de finances, fou nomenat director general del tresor. La caiguda d’aquest, no el separà de l’economia espanyola i, el 1850, fou nomenat vocal de la junta de duanes; el 1852, director general de cases de moneda, mines i propietats de l’estat, i el 1857, secretari de la intendència de la reial casa i patrimoni. Arrelat a Madrid, s’havia anat desentenent dels problemes específics de Catalunya; cap al 1850 inicià un apropament, que s’accentuà a mesura que s’incrementà la lluita fins a convertir-se en el veritable representant a la cort de les indstries catalanes.

 

Malalt i desenganyat, tornà a Barcelona per a morir-hi en la pobresa.

Fou redactor d’El Europeo, divulgà les ideees estètiques de Friedrich von Schiller, propulsà la fundació d’El Vapor i, sobretot, escriví un poema, “La Pàtria” (1833), que inicià, alhora, el romanticisme en llengua catalana i el moviment anomenat de la Renaixença.

Periodista i assagista, la seva obra escrita comprèn poemes, treballs de crítica literària, comentaris factuals o recerques històriques de temes econòmics. Bona part de la producció poètica restà inèdita en esborranys d’ús personal i àlbums privats o es troba escampada en diaris i revistes. Els Ensayos poéticos canten amb èmfasi i segons els patrons setcentistes els grans temes del progrés científic i moral de l’època; els poemes posteriors, escrits en català, castellà o italià, són generalment de circumstàncies. El 1820, escriví l’himne revolucionari “Libertad, libertad sacrosanta” i, amb la col·laboració de Làrios de Medrano, López-Soler i Altés i Gurena, publicà i estrenà La libertad restaurada, una “representación dramática patriótica” en un acte i cinc escenes; el 1843 compongué en català una “Carta dirigida des de Madrid al general Prim, comte de Reus”, etc. D’altres poemes són de caràcter més íntim, com, per exemple, les odes “A la señora Leticia Cortesi” (1821) i “All’eximia artista cantante Manuela Oreira Lema de Vega, che dimorava nella casa contigua a quella dell’autore” (1840), els versos en forma de creu dedicats “A la Virgen de los Dolores” (1845), etc. A destacar les dues anacreòntiques catalanes, el sonet dedicat “A la Srta Maria Dolors de Belza” i, sobretot, “La Pàtria”.

Erudit en temes literaris, fundà, i dirigí fins al volum XII, la «Biblioteca de Autores Españoles» per a la qual preparà (1846) l’edició de les poesies i novel·les de Cervantes, l’obra dels Moratín i les novel·les anteriors al Quixot. Els pròlegs que redactà per a les dues darreres són plens de records i de punts de vista remarcables. La producció econòmica restà en esborranys o es troba oblidada a les pàgines de diaris i revistes. A destacar les Reflexiones sobre la inoportunidad de la proyectada reforma de la Constitución de 1837 (1844), els articles a El Corresponsal de Madrid, els capítols destinats a una història de les finances espanyoles, una extensa Historia del Banco de San Carlos, inacabada, i l’esborrany d’una història de la indústria cotonera catalana.

ANALISIS D’UN POEMA DE BONAVENTURA CARLES ARIBAU

LA PÀTRIA

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
com guarda vigilant cobert de boira e neu
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

 

Jo ton superbe front coneixia llavors
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

Mes arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades
son gust perden los fruits e son perfum les flors.

 

Què val que m’haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella
ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

 

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

 

En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.

Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

 

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.


COMENTARI DE TEXT DEL POEMA LA PÀTRIA

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (1798-1862) va escriure aquest poema a Madrid per a felicitar al banquer Gaspar de Remisa (1784-1847). Va ser publicada l´any 1833 en el diari “El Vapor”.

És un cant d´enyorança de Catalunya i d´exaltació de la llengua. Va ser considerat com l´iniciador del Romanticisme català i del fenòmen de “La Renaixença”.

 

És un poema culte en llengua catalana que està dividit en sis estrofes de vuit versos, de versos alexandrins, d’art major els anomenats versos nobles, el poema portà realment per títol La Pàtria. (Trobes), però ha estat popularment conegut per Oda a la Pàtria.

En la carta que Aribau adjuntà al manuscrit del poema i que envià al seu amic Francesc Renart i Arús, hi exposà el motiu d’haver escrit l’Oda i li encomanà de corregir-la i de remetre-la a l’impressor Antoni Bergnes de les Cases.

La Pàtria presenta dues finalitats: una de general, elogiar la pàtria i l’elogi de Gaspar Remisa. Mitjançant la primera intenció, Aribau vol agradar el seu patró, el qual lloa a la darrera octava del poema.

La estructura del poema:

A la primera estrofa Aribau lamenta la perdua per sempre, de la llengua catalana. És un plany, un comiat resignat d’una pàtria entesa com a llengua, tal com assenyala Manuel de Montoliui Victor Revolta.

L’evocació de la pàtria es fa com el d’un paisatge. Aquesta opció prengué força amb el Romanticisme.

La segona estrofa ens diu que la retòrica del poema està al servei de l’enyorament, de l’elegia. Ara s’associa el paisatge amb la família i enyorant els elements físics, hom evoca els personals.

La tercera estrofa és també un cant d’enyorament perquè sembla una última maniobra per a recordar la glòria a la llengua, la glòria passada. Això es pot relacionar amb les Apologies de la llengua de Josep Pau Ballot i Torres i també amb la frase de Manuel Milà i Fontanals en el primer discurs dels Jocs Florals: Fem-li un refugi a la llengua, almenys fem-li un recer per recordar-la.

En quarta estrofa el que abans era un to de renúncia, ara és una invitació, un crit, un programa. Deixa clar que la llengua ha desaparegut del món literari. Esmenta savis, autoritats, costums i lleis. Vol tenir un efecte sobre la gent que no té consciència sobre la llengua i ho amb el propòsit de l’obra perquè la grandesa s’encomana a l’amo i alhora la llengua de la pàtria és la llengua del patró. Aqui es venç al castellanisme.

A la cinquena estrofa torna l’evocació del què podia haver estat i no és la llengua catalana. Aribau li atorga la condició de pròpia i transcendental, doncs és amb la que usa quan es troba sol i parla amb el seu esperit.

I a la sisena estrofa Aribau evoca la seva infantesa a Catalunya i amb l’exaltació del lloc d’origen lloa la figura del patró, a qui equipara simbòlicament amb la Pàtria.

Anuncis

3 responses

21 04 2011
Joan-Estades-de-Moncaira

L’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau i Farriols és un dels millors poemes patriotics escrits en la nostra llengua i dels nostres avis. L’afirmació mateixa de la nostra identitat històrica i cultural.

30 05 2012
Maria, mestre

Un poema molt interessant i que hauria de ser recordat en els temps que corren ara!
felicitats pel blog, esteu fent un bon treball!!!!:-)

24 03 2013
sandra

Noies, us convido a descobrir la poesia escrita per les dones, en el segle XXI!
http://alesdonzelles2000.blogspot.com.es/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: